les meves mans

rellotge astronòmic ajuntament de Praga

Sovint quan me'n vaig a dormir, penso mentre les guaito:
quantes coses que m'heu ensenyat,
quantes coses que hem fet junts,
quants cossos hem acaronat,
quants nins hem bressolat,
quants éssers hem guarit,
quantes lletres hem escrit,
quants...
algun dia restareu inerts,
al cap d'avall dels braços,
els "ulls" potser encara us veuran,
però la ment ja no us podrà manar cap feina,
aleshores...

i m'adormo pensant que encara demà podran fer allò pel que han estat ensinistrades, espero!