diumenge, 31 de juliol del 2011

"de follets i de fades..."

bosc de faigs a Sta. Fe (Montseny, Barcelona)

a voltes amb la recuperació d'imatges i pensaments vessats en un altre lloc, abans de conèixer la possibilitat de crear el meu espai personal...
han passat tres anys d'ençà que vaig escriure les quatre ratlles que transcric més a baix, i "segueixo" al mateix lloc, avarat...
una mena de por de trencar els lligams que em mantenen "aquí", com a aquell elefant del conte*...

---
entrada realitzada el 15 de juny de 2008...

follets i fades s'hi emmirallen, i s'hi banyen,
les fagedes son els indrets preferits d'aquests habitants dels boscos,
la llum filtrada pel fullatge dona una dimensió i ambient especial a aquests indrets màgics...
lloc més que perfecte per viure-hi en comunió amb la natura,
on sols el que és vital té valor,
on la existència té més i més sentit...
Avui el meu "jo" és absent i s'ha negat i s'ha negat a viure la mundanitat del present,
el meu "jo" és vagant lliure per dins aquests indrets,
intentant trobar els follets i les fades per jugar a cuita amagar de manera entremaliada,
i sense lleis que obliguin a viure com "és" manat,
en tot cas, sols respectant-nos els uns als altres...

s@lut, companys!
bevem la vida que sols son dos dies,
un ja l'hem viscut,
i del que queda,
mig,
fa mal temps...

---

* EL ELEFANTE ENCADENADO

Cuando yo era chico me encantaban los circos, y lo que más me gustaba de los circos eran los animales. También a mí como a otros, después me enteré, me llamaba la atención el elefante.
Durante la función, la enorme bestia hacía despliegue de peso, tamaño y fuerza descomunal... pero después de su actuación y hasta un rato antes de volver al escenario, el elefante quedaba sujeto solamente por una cadena que aprisionaba una de sus patas a una pequeña estaca clavada en el suelo.
Sin embargo, la estaca era sólo un minúsculo pedazo demadera apenas enterrado unos centímetros en la tierra. Y aunque la cadena era gruesa y poderosa me parecía obvio que ese animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su propia fuerza, podría, con facilidad, arrancar la estaca y huir.
El misterio es evidente:
¿Qué lo mantiene entonces? ¿Por qué no huye?
Cuando tenía cinco o seis años, yo todavía confiaba en la sabiduría de los grandes. Pregunté entonces a algún maestro, a algún padre, o a alguna tía por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado...
Hice entonces la pregunta obvia:
Si está amaestrado ¿por qué lo encadenan?
No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente.
Con el tiempo me olvidé del misterio del elefante y la estaca... y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían hecho la misma pregunta.
Hace algunos años descubrí que por suerte para mí alguien había sido lo bastante sabio como para encontrar la respuesta:
El elefante del circo no escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde que era muy, muy pequeño.
Cerré los ojos y me imaginé al pequeño recién nacido sujeto a la estaca.
Estoy seguro de que en aquel momento el elefantito empujó, tiró y sudó tratando de soltarse. Y a pesar de todo suesfuerzo no pudo.
La estaca era ciertamente muy fuerte para él.
Juraría que se durmió agotado y que al día siguiente volvió a probar, y también al otro y al que le seguía...
Hasta que un día, un terrible día para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino.
Este elefante enorme y poderoso, que vemos en el circo, no escapa porque cree que NO PUEDE.
Él tiene registro y recuerdo de su impotencia, de aquella impotencia que sintió poco después de nacer.
Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese registro.
Jamás... jamás... intentó poner a prueba su fuerza otra vez...

2 comentaris:

Pere Soler ha dit...

Conec aquest lloc..jejej.. i saps el mes curiós?? a la Fageda d'en Jordà també hi ha un d'igual :))
Salut!!!

ric@rd ha dit...

gràcies Pere, algun dia d'aquesta tardor, ens hi podem apropar a fer-ne alguna...
s@lut