"si ens aixequem..."

vessant nord serra del Montsant (Ulldemolins, Priorat)

dissabte sol a petar, però els auguris per diumenge eren "tenebrosos"...
durant la matinada va fer alguns rams d'aigua, en alguns indrets potser una mica més, s'anaven complint les previsions de mala estrugança...
malgrat les expectatives, un reduït grup dels que ens vam apuntar a la excursió, vam fer acte de presència, 2/4 de 9 del matí al càmping d'Ulldemolins...
després de parlar si pugem o no,  decidim que per tornar-nos-hi sempre tindrem temps, així doncs, ens dirigim cap a la ermita de sant Antoni, i prenem el camí (GR) de santa Magdalena, per enfilar-nos cap a la roca del Llençol, i el collet del Peret...
la xafogor fa que suem més del que era d'esperar, l'ambient és humit i relativament fresc, i l'esguard no ens permet gaudir del que ens envolta, això sí, el ritme es manté i l'horari es va complint; ara ens dirigim per dalt la carena cap al Pi de la Carabasseta, on fem una aturada per recuperar una mica de forces...
la nostra mirada vers el sud, ens permet arribar fins a la punta Pericana i el barranc dels Pèlics, i fins hi tot podem veure el comellar de l'Òs; i en algun moment albirem, llunyana, la roca Corbatera... 
vers el nord, els conreus i vinyes d'Ulldemolins, l'encinglat poble d'Albarca, i a la llunyania, la plana de les Garrigues...
reprenem la marxa seguint sempre la carena, fins a la Trona i els Pins Carrassers, des d'on podem observar el bell congost de Fraguerau, malmès per un eixelebrat que hi va calar foc ara fa pocs dies...
prenem camí des ponent fins un collet on es divideix en dos, un que va cap als Ventadors, lloc gens recomanable per a persones no avesades a transitar per muntanya i recorreguts exposats...
l'altra, el que avui farem, és l'anomenat grau de la Cornaleda, descens emboscat i dret que ens durà fins als "tres Juradets" i fins al GR que va paral·lel al riu Montsant fins l'Engolidor i la presa de Margalef...

els tres Juradets (congost de Fraguerau (parc natural de la serra del Montsant, Ulldemolins)

abans però fem una aturada per menjar i descansar una estona, ara ja duem quasi be quatre hores caminant, la xafogor per sort, ha baixat una mica, i el cel segueix tèrbol però la pluja es manté llunyana...
ens apropem fins el començament del grau del Ventadors per poder observar en tota la seva longitud el barranc dels Pèlics, la ja llunyana punta Pericana i encara més lluny la roca Corbatera; davant per davant tenim la Llibreria i el camí de la Pleta que la recorre per sobre; i, una mica més lluny, cap a ponent, el Pont Natural i el començament del barranc del Vidalbar...
pel camí que hem anat recorrent, algunes flors, poques, els albons han perdut les seves florescències i mostren el ventre inflat de fruits... 
però...
sempre hi ha sorpreses si mantenim l'ull viu i la ment alerta...

"Anacampis pyramidalis" o flor caputxina, dalt la carena del Montsant 

a qualsevol lloc ens poden regalar la vista uns preciosos exemplars d'orquídies, en aquest cas un parell de caputxines com els que vam trobar a recer d'uns pins...
comencem ara la baixada seguint el corriol del grau de la Cornaleda, que és ben rost, i va cercant, fent ziga zagues, esquivar els llocs més estintolats fins arribar als peus dels tres Juradets, que voltem per la seva base; d'aquí fins al camí principal ja no queda gaire be res, després, l'amplada i la planor ens acompanyaran fins a les Cadolles Fondes i la font de la Gleva...
arribar-nos fins a l'ermita de sant Antoni serà un passeig que ens obligarà, però, a un darrer esforç, caldrà remuntar els 150 m de desnivell que ens hi separen, sota, ara sí, un sol de justícia...
ha estat una sortida que va començar amb algunes desercions per dubtes degudes al "mal" temps, i que finalment ens va fer gaudir als que la vam fer...