"Iceland..." (6/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb els temps a favor...
i 3330 km recorreguts...



ahir hi vam arribar tard, i per adobar-ho, enmig d'una espesa boira...

avui amb claror de dia, paga la pena fer un record del bungalou on vam anar a parar gràcies a la amabilitat del recepcionista d'un dels hotels on ahir, a Egilsstadir, vam estar cercant lloc per dormir-hi; aquest recepcionista ens va aconsellar i d'afegit, trucar-hi per confirmar que hi teníem lloc...

un recorregut que normalment haguèssim fet amb uns 30 minuts, vam acabar emprant quasi be una hora degut a una espesa boira, però desprès vam rebre la recompensa...

el petit bungalou de l'Svartiskogur guesthouse (Egilsstadir, Iceland)

un son reparador, les "piles" i les bateries carregades, el nostre equipatge altre cop organitzat i encabit al "jimny", ja som a punt per un bon esmorzar, que ens ajudarà a recuperar les forces per reprendre el camí, que, "cómo no" torna a ser una gravel que travessa una de les moltes petites penínsules que flanquegen la costa de l'illa...

les boires altes ens segueixen per la "gravel road" 917 (Vopnafjördur, Iceland)

per una d'aquestes gravel, la 917, vàrem haver de superar desnivells més que considerables, crec recordar que en alguns dels pendents eren superiors al 12%... les boires altes tampoc ajudavan gaire, però una cosa sí teníen, la seva força fotogènica

paisatges inmensos que podem travessar gràcies als "gravel roads" (Vopnafjördur, Iceland)

per sort, en arribar dalt de tot la llum es fa senyora i ens mostra uns paisatges espectaculars, al fons podem veure les boires que hem deixat endarrere, d'aquí en endavant la ruta va de baixada, i igualment amb pendents importants, direcció a Vopnafjördur

pel camí, ens creuarem amb multitud de prats molls curulls de cotoneres de muntanya... mai n'havia vist tantes i tant juntes, ni als mulleres dels nostres Pirineus...

cap dia sense un nou especíment floral, avui l'Eriophorum scheuchzeri (Vopnafjördur, Iceland)

avui tenim com a destinació la zona del volcà Askja i el petit llac Viti, no ens imaginavem de cap de les maneres la pista infernal que haurem de recòrrer per arribar-hi... 

en arribar a Vopnafjördur, prenem la 85 fins arribar a la 1, uns kilometres més endavant i abans d'agafar la F 905, ens llegim les "instruccions" que hi ha tot just al seu començament...

d'entrada, llegir el gran panell amb imatges i dades, si més no t'arronsa el melic... però com que ens havíen avisat, ens hi endinsem sense pensar-nos-ho gens

els ulls no aconsegueixen abarcar els paisatges infinits, i absolutament desolats, que anem creuant, kilometres i més kilometres de lava de dos colors, negra i blanquinosa (mica), producte de dues erupcions volcàniques diferents...

al fons, quasi be "invisible", les restes del con volcànic d'Askja (Askja, Iceland)

un Toyota ben equipat travessa uns dels guals que poc abans havíem creuat nosaltres (Askja, Iceland)

ens adelanta un enorme camió vivenda mentre sóm aturats fent un mos (Askja, Iceland) 

una mica més tard, després de creuar el riu Lindaá, veiem de lluny un TT aturat, i una persona al costat de la pista... en aproparnos, veiem que és una guardesa del parc que, al·lucinem! està escombrant amb una mena de rasclet, les roderes dels vehicles que surten de la pista, d'altra banda prou ample com per tenir la necessitat de fer-ho, la sorpresa no ens va deixar prendre una foto per constatar-ho, i després ens feia vergonya fer-ho...

evidentment vam parar i vam estar parlant una estona amb ella, que ens ho va explicar somriguent

ens va dir que hi ha dues capes de lava, que corresponen a dues erupcions diferents, i amb consistència i constitució també distintes, una negra que és la base, i una altra clara que hi ha al damunt; em va fer pensar en els nostres guardes forestals...

camps infinits de lava sota la mirada "protectora" del Herdubreid, 1682 m (Askja, Iceland)

el cabalós riu Lindaá, sort que no varem haver de travessar-lo... (Askja, Iceland)

aquesta pista "F", la 905, ens va demanar unes cinc hores per recòrrer-la fins arribar al càmping a Dreki; vam travessar tres guals, i un gran pont per creuar a l'altra riba del Lindaá que aigües avall conformen la més cabalosa de les cascades d'Islàndia, Dettifoss... pel seu salt cauen quasi be "2oo metres cúbics per segon"!!! 200.ooo litres d'aigua es precipiten per segon, pels seus 44 metres de caiguda... 

si no hi has estat mai, es fa difícil imaginar-s'ho; nosaltres quan hi vam anar-hi, vam veure l'arc de sant Martí que s'hi forma quasi be 1 km abans d'arribar-hi, en una propera entrega, en veureu les imatges, però ja us avanço que no donen una imatge de la realitat

encara una hora més ens va caler per arribar a Dreki, una bona zona d'acampada sota l'eixopluc de l'Askja, i prop del llac Viti...

tal com arribem, tard per variar, ens dirigim cap a l'aparcament on es deixen els vehicles, per continuar a peu cap al llac, amb la intenció de donar-nos un bany a les seves aigües termals...

35 minuts a peu ens apropen a la seva vora, i amb sorpresa ens trobem un rètol del "rangers" que desaconsellen baixar-hi degut a la abindant neu que encara hi ha a la zona per on es baixa, certament el corriol que cal prendre és vertiginós i relliscós degut al fangueix que s'hi ha format, no sense pena ho deixem còrrer per una altra ocasió i ens dediquem a voltar el petit cràter i observar com "bullen" les seves blanquinoses aigües 

queda clar, no? (Askja, Iceland)

aquest és el camí que ens apropa fins l'embut del Viti (Askja, Iceland) 

el petit cràter del Viti, a tocar del gran Öskjuvatn de més de 220 metres de fondària... (Askja, Iceland)

l'Öskjuvatn i una de les parets de la caldera de les restes del volcà Askja (Askja, Iceland)

aquí es pot observar el "camí" que baixa des de la zona de confluència de l'ombra i la neu (Askja, Iceland) *foto del dia

camí de tornada cap a l'aparcament (Askja, Iceland)

diferents colades de riolita (Askja, Iceland)

les ombres planeres del sol tornant al campament de Dreki (Askja, Iceland)

finalment, i tard com quasi be cada dia, muntem la nostra petita tenda iens preparem el sopar abans d'anar a dormir... demà tenim una ruta diferent per tornar i sols pensem ens els diferents guals que ens caldrà travessar, el guarda del càmping ens ha tranquilitzat dient-nos que podrem passar sense problemes, uns 50 centímetres d'aigua com a molt...





*nota: avui, sens dubte, la imatge del dia és la del petit llac Viti amb les seves aigües blanquinoses